Jo també sóc una nova pobra (2)

El meu pare es va morir quan jo només tenia 20 anys, des de llavors que m’he hagut d’espavilar força per guanyar-me les garrofes, estava estudiant una carrera i la vaig haver de deixar per posar-me a treballar i ajudar a ma mare amb sis fills (jo en sóc la gran).  Als 21 anys treballava ja a l’administració de Catalunya, i als 22 vaig opositar i guanyar les oposicions, d’auxiliar administrativa, feina  que de des de llavors faig i de la qual ara no me’n sento gens orgullosa, i no per la feina que faig sinó per la manera tan denigrant que m’està tractant el govern des de fa uns anys. Em dic Mar, tinc 43 anys, i sí sóc pobra, cosa de la qual no m’avergonyeix parlar.

El més greu de tot plegat és que tinc dos fills adolescents, un d’ells a les portes de la universitat que diuen que l’any vinent augmentaran el 25% de les taxes i dubto poder pagar-li els estudis. L’altra a l’ESO, i amb el baix sou que tinc fa 3 anys que em deneguen la beca d’estudis, tot i ser un alumne exemplar. Per desgràcia, treballo en un institut on tramito les beques per ajut a l’estudi i veig les errades del sistema. Com pot ser possible que a una persona que ha arribat de fora fa un any, que no assisteix a classe i que ho suspèn tot se li concedeixi i al meu fill que és un alumne d’excel·lents i notables, de família que tota la vida ha pagat els impostos i ha ajudat al país se li denegui?? No ho entendré mai!!

D’altra banda, amb el meu sou retallat per totes bandes impunement, no arribem a final de mes. Som tres a casa i un únic sou ja que estic divorciada. No us podeu arribar a imaginar què és per una mare això. Que no t’arribi per pagar les despeses mínimes d’una llar, sense cap mena de luxe, evidentment, però ara, per pebrots totes les llars hem de tenir ADSL perquè els fills estudien amb el nou sistema Moodle i Netbook que funciona només per internet i en hores fora de l’escola, a banda de la llum, el gas, l’aigua i la vivenda…. altra gran tema a parlar: m’estic plantejant deixar el pis i anar a viure sota un pont perquè el meu deute amb el banc comença a ser insostenible. Només us diré que quan surto de l’administració em passo 2.30h cuidant a les tardes-vespre a una iaia encantadora per poder afrontar millor les despeses, però que no arriben a solucionar el problema, en detriment de veure els meus fills i fer vida familiar.

Quina mena de vida els estem deixant als nostres fills?? Us ben asseguro que si no tingués fills ja hagués llançat la tovallola!

Traducció. [CAST]

Mi padre murió cuando yo solo tenía 20 años, y desde entonces me he tenido que espabilar bastante y ganarme las pelas. En esos momentos estaba estudiando una carrera y la tuve que dejar para ponerme a trabajar y a ayudar a mi madre con seis hijos (yo soy la mayor). Con 21 años trabajaba en la administración de Cataluña y a los 22 oposité y gané las oposiciones de auxiliar administrativa, trabajo que hago desde entonces y de la que no me siento nada orgullosa. No por el trabajo que hago, sino por la manera tan denigrante que me ha tratado el gobierno desde hace unos años. Me llamo Mar, tengo 43 años, y sí, soy pobre, de lo que no me avergüenzo.

Lo más grave de todo es que tengo dos hijos adolescentes, uno de ellos a las puertas de entrar en la universidad que dicen que el año que viene aumentaran el 25% de las tasas y dudo poder pagarle los estudios La otra está en la ESO y también con el bajo sueldo que tengo desde hace tres años que me niegan la beca de estudios, aunque es una estudiante ejemplar. Por desgracia, trabajo en un instituto donde tramito las becas para la ayuda al estudio y veo los errores del sistema. ¿Cómo puede ser posible que una persona que ha llegado de fuera hace un año, que no asiste a clase y que lo suspende todo le conceden la beca pero a mi hijo que es un alumno de excelentes y notables, de familia que toda su vida ha pagado los impuestos y ha ayudado a su país se la denieguen? ¡No lo entenderé nunca!

Por otro lado, con mi sueldo impunemente recortado por todos lados no llegamos a fin de mes. Somos tres en casa con un único sueldo ya que estoy divorciada. No os podéis llegar a imaginar lo que significa eso para una madre. Que no te llegue para pagar los gastos mínimos de una casa, sin ningún tipo de lujo, evidentemente, pero ahora, por fuerza todas las casas hemos de tener ADSL, porque los hijos estudian con el nuevo sistema Moodle y Netbook que funciona solo por Internet y en horario extra escolar, a parte de la luz, el gas, el agua y la vivienda… Otro gran tema: me estoy planteando dejar el piso e ir a vivir debajo un puente porque mi deuda con el banco empieza a ser insostenible. Solo os diré que cuando salgo de la administración me paso 2 horas y media cuidando por las tarde-noches a una viejecita encantadora con tal de poder afrontar mejor los gastos, aunque esto no llega para solucionar el problema, en detrimento de ver a mis hijos y hacer vida familiar.

¿Qué tipo de vida estamos dejando a nuestros hijos? ¡Os aseguro que si no tuviera hijos ya hubiera lanzado la toalla!

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

23 respostes a Jo també sóc una nova pobra (2)

  1. Lluís diu:

    Ja vaig deixar un comentari al post anterior, i celebro seguir-vos llegint. Jo tinc 47 anys i una feina precària, sotmesa a les incerteses i les retallades: sóc mestre de primària, interí. Per diverses raons no sóc funcionari ni he tingut mai massa intenció de ser-ho: no crec que calgui ni em sembla bé que algú s’eternitzi en un lloc de treball com aquest.
    Ara de sobte em toca pagar la crisi a costa d’empobrir-me i anar passant periòdicament per l’atur, confiant que el subsidi no sofreixi massa variacions (però sense estar-ne segur). No puc comprendre com el país es permet deixar d’invertir en educació bàsica, ni quin sentit té que l’administració enviï els seus treballadors a casa, per anar inflant les xifres dels desocupats.
    La feina s’ha tornat irregular i més mal pagada. Els qui abans érem interins ara som suplents que anem amunt i avall, i acabo de passar un trimestre fent 80 kilòmetres diaris (més 80 de tornada). Entre impostos, retallades i benzina, a final de mes no queda res. Ens segueixen demanant compromís i implicació amb la feina, i encara ho donem: no sé què faria si l’objecte de la feina no fos l’educació dels infants, però és evident que ells no han de sofrir les barbaritts del govern. Pr tant, seguim implicats i compromesos. Tot i saber que qualsevol dia (que podria ser demà) ens enviaran a l’Inem.
    Repeteixo el què vaig dir al post anterior: el govern ha de saber què fa, i ho ha de saber amb noms i cognoms, un per un.

  2. Mar diu:

    doncs vinga Lluís, el post jo també sóc un pobre 3 ha de ser el teu…. diguem les injustícies pel seu nom d’una santa vegada!!!

    • patricia diu:

      Hola Mar, jo també soc mare i pobre, i no vull dir que els altres no estiguin malament, però la concialiació familiar i la feina no es tarea fàcil. Un afegit més a les dificultats que ja hi han. No saps que fer, quan arriben les vacances dels nens es impossible organitzar-se, si no tens ningú no hi ha sortida, lamentable. Una fòrmula complicada: +despeses +factures + necessitats / -horari disponible – sou – possibilitats= desastre

  3. Quique diu:

    El comentari “que ha arribat de fora” és irrellevant i xenòfob. Deures i drets per tots iguals. Si vol explicar una mala política expliqui bé les coses… Quin és el total dels seus ingressos? I de la seva parella? I de l’altra família?

    • Mar Gil diu:

      no sóc xenòfoba, per si no em coneixes, tothom al barri sap que sóc membre de la ONG Gràcia amb el Sàhara i que a casa he tingut durant 3 estius nens saharauis acollits, era un exemple de les tantes males gestions que es fan, i que per desgràcia, la gent de fora, sense (repeteixo)ser xenòfoba sistemàticament es salta. Només es una constatació del què està àssant amb un tema concret de les beques.
      I per si no has llegit bé, no tinc parella, he dit que era divorciada, pertant només compten la meva nòmina per l’adquisició de la beca.

      Estic totalment d’acord amb drets i deures per a tothom igual, vine a una escola pública de secundària i veuràs com funcionen les coses! Els drets els tenen tots, i molts clars, els deures, ja és una altra cosa… i és una realitat aclaparadora i que a mí és a la 1a que li deceb!

  4. Borja diu:

    Hola, quiero darte la enhorabuena por la gran idea que has tenido. Yo soy valenciano y entiendo perfectamente el idioma, no tengo ningún problema, pero si puedo hacerte una sugerencia sería que hicieses este blog en castellano; esto es un problema nacional y hasta internacional, llegaría a toda la peninsula y se podría compartir mas experiencias y situaciones. Seguro que a más de uno fuera de cataluña y valencia le interesaría este blog, pero que no puede comprender el idioma.

    Solo era una sugerencia. Enhorabuena por el blog!

    • Èric Lluent diu:

      Hemos recibido esta sugerencia por diversas vías. Abrimos este blog hace cuatro días y lo hicimos pensando en ámbito catalán porque creíamos que iba a costar arrancarlo y que corriera por la red, así que mejor pensar sólo en Cataluña. Pero visto el interés, vamos a traducirlos al castellano y, seguramente, al inglés, siempre que nuestro tiempo nos lo permita.
      Pero vaya, desde ya que se entienda que cualquier ciudadano del estado puede enviarnos su historia en castellano sin problema!

  5. lluisba diu:

    Mar, no et dic que no. Si m’expliqueu com plantegeu la part tècnica ho parlem.

  6. emesalles diu:

    Jo no puc dir que sigui pobra perquè ofendria a qui ho és realment. Tinc feina i formo part del denostat i “privilegiat” funcionariat, com tu. Em considero part d’una classe treballadora que ha treballat molt dur per tirar endavant. Els nostres pares van creure en l’ascensor social i vam lluitar per tal que nosaltres tinguéssim un millor futur, estudis, una feina. Durant anys ens han fet creure que les classes socials no existien, que no tenia sentit parlar-ne. Ara la crisi ens escup ala cara la realitat les classes són més presents que mai. I els polítics sols uns ineptes que viuen en la perplexitat.

    Felicitats pel blog

  7. tanisdlj diu:

    Con todos mis respetos (no hablo catalán, lo siento), prueba a meter a tus hijos en una FP superior. Precisamente el GRAN problema es que todo dios quiere hacer carrera, pero no hay oferta para tanto universitario.
    Con una FP2 y luego a base de certificaciones (y si se tercia, ya, una carrera) se puede ir tirando, amén que el precio no es comparable.

    Estoy totalmente de acuerdo con el tema de las Becas, es absolutamente vergonzoso (es marginación inversa, premias al problematico, ignoras al que sobresale).

    Suerte con todo, que tus hijos estudien idiomas a lo bestia y se planteen irse tan pronto como puedan.

    Un saludo desde Reino Unido

    • Archangel diu:

      Si la pobre mujer no llega a fín de mes, ¿cómo va a poner a sus hijos a estudiar iiomas a saco?

      Por otro lado, quiero incidir en una cosa de lo que dice, lo del ADSL. Cuando te quedas en paro mucha gente te dice que te quites el móvil o internet. Como si te pudieran llamar de los trabajos a otro lado. Lo de internet, como dice la señora, los que tengan hijos es imprescindible. Las plataformas Moodle son ya generalizadas para la enseñanza, todo se cuelga ahí, trabajos, apuntes, exámenes, es imprescindible mantener el ADSL, el ordenador, la impresora, sus cartuchos… No es tan sencillo decir, me quedo en el paro me quito todo

      Y lo de los de fuera no es xenofobia, probad a ir a Alemania y pedir una beca en un colegio para vuestro hijo y eso que sois de la UE

      • hector diu:

        Estimado Archangel : por aquí funcionan (muy bien) clubes de conversación. Por el precio de un café o una coca-cola y una cuota absurda : 3 euros o así, hablas una hora con los guiris y ellos te hablan la hora siguiente. Aparte de que me gustan los sistemas win-win, a mí me parece muy práctico, porque te dicen frases hechas, modismos, etc. todo utilísimo y que son difíciles de aprender en una academia ( ade+ mucho más cara)

    • Mar Gil diu:

      Muchas gracias!!!

      Ahora en marzo hay el Saló de l’ensenyament, aquí en Barcelona, voy a ir con mi hija y no descartamos un ciclo formativo de grado superior… vamos a barajar totdas las posibilidades!!

      Lo de las becas es que clama al cielo y me pone de los nervios…

      en fín a ver que futuro podemos dar anuestros hijos!!

      ànimos a todos y todas!!

  8. Atrur diu:

    Es mejor cerrar hospitales que los cines en catalán. Disfruten lo votado

    • Para demagogias sobre el catalán -la lengua habitual de los creadores de este blog-, hay otras páginas muy activas en las que podéis difamar con tranquilidad. Este blog tiene una temática muy concreta y no vamos a permitir que se convierta en un foro más de expresión del odio a una lengua y una cultura como la catalana. Avisados quedan. Gracias.

      • Mar Gil diu:

        molt ben dit… a què treu cap això ara de tancr hisopitals i cinemes en català?? aix que confonem la gimnàsia amb la magnesia!!!

  9. Felicitats per la iniciativa! Espero que aquest blog també serveixi per generar idees i buscar solucions. Per cert, has parlat amb els veïns sobre compartir adsl? Sé de gent que ho fa. Crec que ens haurem d’acostumar a compartir més… I a estudiar maneres pràctiques de ser més reivindicatius

  10. Mar diu:

    al pis que estava abans ho fèim amb 3 veïns, ara estic a un altra, coses de la crisi i la seprarció i no conec a ningú… però sí, haurem d’aprendre a saber compartir i trobar solucions amb els que ens envolten!

  11. Iván diu:

    Asi estan las ayudas en este pais, se las dan a los que menos las necesitan, mi hermana tiene 12 años y es una estudiante estupenda y le pasa como a tu hija, le dan las becas a gentuza, es de vergüenza, animo y muchisima suerte Mar.

  12. Mar Gil diu:

    Eiii!! de moment tinc concedida la beca pels estudis (que la setmana vinent acaba) de ma filla gran, concedida que no ingressada, eh?? i tampoc és cap meravella d’ajut, però almenys recupero la despesa de llibres i material de tot l’any, en els temps que corren, ja és molt. La del meu fill ja és una altra historia i ja veurem què passa!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s